AFTERSUN

En la seva primera pel·lícula, Charlotte Wells se suma a altres directores com Céline Sciamma o Joanna Hogg, que miraven els vincles entre pares i filles. Wells juga amb un dispositiu metafílmic: la revisió per part de la protagonista adulta dels vídeos domèstics de les últimes vacances amb el seu pare, uns segons durant els quals és capaç d’omplir tota una història perduda entre fotogrames i amb què arriba a comprendre els seus pares més enllà del vincle filial. Perquè Aftersun neix del record d’unes vacances que la directora, amb només onze anys, va passar amb el seu pare, que pràcticament no veia, en un complex turístic de la costa turca. Aparentment simple, l’obre de Wells és intel·ligent, íntima i brillant.